Es compleix un any de l’empresonament del periodista Pablo González a mans de l’Estat polonès

01/03/2023
Aquest dimarts 28 de febrer s’ha complert un any de la detenció i empresonament del periodista navarrès Pablo González per part de l’Estat polonès. González es trobava a la ciutat fronterera de Przemyśl per informar sobre l’arribada de refugiats de la guerra entre Rússia i Ucraïna quan un grup d’agents de l’Agència de Seguretat interna de Pòlonia (ABW) van entrar de matinada a l’habitació d’hotel on s’albergava per a detenir-lo. L’acusaven de treballar per al GRU, la intel·ligència militar russa. 

Després d’un any empresonat sense més proves que la seva doble nacionalitat, espanyola i russa, l’ABW insisteix en el fet que el periodista utilitzava el seu nom rus com un àlies, i insinuen que sota aquesta identitat espiava per a Moscú participant en “activitats contra la república de Polònia”, fet que al Codi Penal del país es castiga amb fins a deu anys de presó. A l’espera del judici, però, el periodista ha estat retingut en règim d’aïllament i fins al novembre de 2022, quan la seva parella va poder visitar-lo a la presó, no va rebre visites més enllà dels seus advocats i el consol espanyol a Varsòvia, amb qui s’ha reunit en diverses ocasions.

Recentment, la Justícia polonesa ha tornat a examinar l’estat del cas i, com ha fet en fins a tres ocasions més, ha decidit mantenir a González en presó provisional fins, com a mínim, el 24 de maig. 

Resposta al cas repressiu

La situació del periodista navarrès ha despertat les alarmes de la societat per la repressió que està patint. En resposta, el Consell Socialista de Busturialdeko, va fer una convocatoria el passat diumenge 26 de febrer a Gernika (Bizkaia). Tal com recull Gedar, el Consell Socialista ja va denunciar el desembre de 2022 que “des de l’esclat de la guerra a Ucraïna, el bloc imperialista occidental ha intentat imposar a tot el món l’únic pensament del seu interès, que s’ha dut a terme principalment a través de l’enfortiment de l’OTAN a la Unió Europea”. 

“Aquest bloc geopolític pretén mantenir la seva posició en el mercat mundial. Per això, la manipulació mediàtica i l’ús interessat de la informació són el pa de cada dia des de l’inici de la guerra”, critcaven. Així, els militants del Moviment Socialista a Euskal Herria consideraven que “A la Unió Europea, el dret a la informació de la societat es viola repetidament i es normalitzen la censura i l’assetjament”, vinculant-ho a l’empresonament de González , que es tradueix en un “atac a la llibertat d’expressió, el dret a la informació i a la crítica”. 

Afegien que davant circumstàncies com la guerra, el terrorisme o la pandèmia “s’ha fet palès el frau del caràcter democràtic de la Unió Europea”, criticant que els Estats i les elits governants han adoptat tendències totalitaristes “amb total impunitat”. 

“No hi ha cap estat burgès que permeti els drets polítics del proletariat, ni permet la difusió d’informació que pugui posar en perill els interessos del Capital”, defensaven en la seva intervenció, i subratllaven que “l’únic front real contra les guerres imperialistes serà el proletariat organitzat internacionalment”. 

El silenci de l’Estat espanyol

Més enllà de les reaccions del president Pedro Sánchez i la ministra de Defensa Margarita Robles en el moment de la detenció de Pablo Gonzàlez, i el tracte amb el diplomàtic a Polònia, el Govern espanyol ha restat en silenci sobre el cas del periodista durant mesos. No ha estat fins a principis d’aquest febrer quan el Ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, es va tornar a pronunciar sobre l’estat del periodista al Congrés dels Diputats el passat 21 de febrer: “Insisteixo en que la investigació està dins del termini legal per a una investigació que hi ha a Polònia. Un cop acabi, que es vagi a judici oral l’abans possible. Però, creguin-me, no està abandonat”.