En front d’aquesta realitat inapel·lable que és l’orientació de la UE cap a la guerra i l’austeritat, els partits socialdemòcrates basen la seua campanya en les velles i confiables consignes de la justícia social, la democràcia, la pau i l’ecologia. Bàsicament ens prometen que faran tot allò que no han fet, ni poden fer; de fet ens prometen que faran exactament el contrari del que ja han fet. Sembla una broma de mal gust que aquestes forces, especialment Sumar i Podemos, estiguen presentant un programa aparentment rupturista, quasi d’oposició a les mateixes polítiques que realment han estat aplicant. Tot i que es presenten com a forces antagonistes entre si, el PSOE, Sumar (amb el suport i participació de Compromís) i Podemos han format part del govern que, en els últims Pressupostos Generals de l’Estat, ha augmentat més d’un 25% la despesa militar, tot complint amb el mandat explícit de l’OTAN d’arribar al 2% del PIB. Tot sense parlar del compromís amb el pla d’ajust dictat per Europa segons el qual l’Estat espanyol haurà de retallar 15.000 milions d’euros per a l'any que ve. Aquests partits ens han demostrat amb fets que no tenen la mínima capacitat d’agència respecte del poder supraestatal i, sobretot, ens han demostrat no tindre ni un mínim de decència ni honestedat.

L’altre dia, militants de l’acampada en solidaritat amb Palestina a Madrid foren agredits i vexats pels matons de Sumar, Izquierda Unida i el Partit Comunista de España amb ajuda de la policia secreta. Tot per evitar que uns estudiants els digueren a la cara el que són: uns oportunistes que empren el patiment del poble palestí per continuar reforçant els poders fàctics i polítics que perpetren la matança. Els principals mamporrers d’aquest conglomerat d’alliberats i aspirants a polítics professionals isqueren a xarxes a donar l’espectacle més lamentable dels últims temps. Un argument que empraren i que em sembla il·lustratiu és el de «fan escratxes a l’únic partit que defensa la causa palestina, enlloc d’anar contra els vertaders enemics». Aquesta és la màxima expressió del gaslighting que contínuament exerceix la socialdemocràcia contra les veus crítiques. A cas Sumar i IU no formaven part del govern que ha permés i continua permetent les relacions comercials amb Israel (especialment la compravenda d’armes; recordem que Espanya liderà el novembre del 2023, ja iniciat el genocidi, l’exportació d’armes a Israel, representant el 52% del total europeu)? A cas el govern espanyol no va acollir la cimera de l’OTAN en el 2022 on es destacava la importància de l’Estat espanyol en l’aliança atlanitsta? De què serveix un discurs de tèbia protesta si uns mesos després s’aproven uns pressupostos militaristes com els de 2023?

No obstant, aquesta farsa està tocant ja els seus límits. Cada volta es fa més difícil dur a terme les operacions de rentat de cara de la socialdemocràcia. Cada volta la seua participació, en la majoria d’ocasions a través de les seues organitzacions juvenils, en els moviments socials i polítics està sent més assenyalada. No podia durar eternament aquesta manipulació a través de la qual hem de creure en les seues bones intencions mentre patim les conseqüències de les seues accions. El sentit comú està tornant a imperar en els moviments de carrer, on fa uns anys hi havia un clima realment hostil per a tots aquells elements oportunistes que empren de manera utilitària la protesta de la classe treballadora per medrar en l’ala esquerra del Partit de l’Ordre. El 2015, aquests estafadors van prometre conquerir el cel a les urnes, hui ja han governat i el nostre sou, el nostre lloguer i la repressió que patim dia a dia en son testimoni. Que torne la sana costum d’assenyalar la seua hipocresia i el nostre furibund antagonisme.